La festa de Sant Joan (recordar que estem parlant de Sant Joan Baptista) és una de les més emblemàtiques en el territori de parla catalana. De fet, no hi ha poble/ciutat on no es celebri, encara que hi trobem variacions. Es celebra el solstici d'estiu, quan la nit és la més curta de l'any i el dia, el més llarg. A més, a tots els llocs 'associa aquesta nit amb elements màgics i sobrenaturals, i a molts lloc hi trobem éssers mitològics relacionats directament amb aquesta nit fantàstica.
Els elements comuns que trobem a totes les festes, doncs, són l'encesa de fogueres i foguerons, amb la tradició estesa per tot arreu de saltar la foguera. Aquest fet està relacionat amb la creença de que el foc conté una sèrie de propietats terapèutiques i curatives durant aquest període (de Sant Joan a Sant Pere, festa que es celebra el 28 i el 29 de juny), i que saltant-lo, s'aconsegueix la protecció contra malalties, a més de bona sort, per a tot l'any. S'ha de destacar però, que aquesta tradició té diverses variants, com haver de saltar 7 vegades els foguerons per a aconseguir la protecció o saltar de bracet amb la persona estimada per tal de que es consolidi la relació. Això sí, per a que les propietats d'aquest foc s'acompleixin s'han de respectar els requisits que ens mostra aquest refrany: “El foc de Sant Joan s'ha de botar per davant, el foc de Sant Pere, per darrere”.
Altres elements que trobem a algun dels llocs són: la presència d'éssers fantàstics, com hem dit abans (gnoms, follets, nyitos, minairons, fameliars, diables, martinets, barruguets...); la tradició de beure ratafia en alguns llocs de Catalunya; la pronunciació d'ordalies o fórmules màgiques (Com per exemple, l' “Ordalia de l'ou dins l'aigua”); o en els llocs on hi ha mar, la immersió en aquest com a forma de purificació, fet que es duu a terme juntament amb la saltada de foguerons (d'aquí ens ve el refrany: “Bany de Sant Joan, salut per a tot l'any”.
Alguns dels llocs propers al Mar Mediterrani on es podem anar a celebrar Sant Joan (escollits pel seu interés cultural):
- Ciutadella (Menorca): Si volem començar l'itinerari de festes amb bon peu, ho hem de fer, sens dubte, a Ciutadella. Tot i no ser una festa en la que el més important siguin els elements mitològics i màgics (encara que sí que hi trobem “festers”, que així es com anomenen allà els foguerons), s'ha convertit en una festa importantíssima i amb caràcter global, ja que gent de molts llocs del món hi va per a celebrar aquesta gran festivitat. Sobretot, hi destaquen les exhibicions de cavalls i corresponentment, els seus cavallers, que constitueixen la part cabdal d'aquesta festa. S'ha de dir que aquestes exhibicions s'emmarquen dins una llegenda o història, ja que per a que aquests surtin, el “fabioler” ha de demanar al Caixer Senyor poder fer-ho. Aquella nit, després del ball dels cavalls, balls anomenats “jaleos” i “cargols”, la gent balla, s'emborratxen i molt esperen que surti el sol. Al dia següent, es fan una sèrie de jocs tradicionals, com són “S'Ensortilla”, “Ses Carotes” o “Córrer Abraçats”.
Cal destacar també la celebració del “Dia des Be” (dia 23), on es fa una missa a Sant Joan Baptista i aquest és representat per un home que porta a les espatlles un be viu, coronat i decorat segons la tradició. Aquest home es passeja de casa en casa, on se li dona una donació, que finalment acaba a la casa del Caixer Casat, que ofereix un refresc a tots els companys.
Per a que pogueu fer-vos una idea del que podreu viure en aquestes emblemàtiques festes us mostrem els següents vídeos i imatges:
 |
| Representació de Sant Joan Baptista amb el Be |
 |
| Exhibició de cavall menorquí |
-Nit de Sant Joan a Eivissa: Volem destacar la celebració de Sant Joan a Eivissa no tant per les fogueres i concerts que es celebren a cadascun dels pobles, com per un ésser mitològic molt important d'aquesta festivitat: el fameliar. Així ens descriu aquest ésser l'enciclopèdia d'Eivissa i Formentera:
“És l’ésser més característic i propi de la mitologia d’Eivissa i Formentera. Hom l’imagina amb cos humà, encara que de dimensió reduïda, calb, el caparrot desproporcionadament gros i bracets i cametes petites. El seu hàbitat és una ampolla negra, ben tapada, que es guardava a la casa i només se’l deixava sortir quan s’havia de fer alguna feina extraordinària, impossible de fer amb prestesa pels humans, però en canvi el fameliar era capaç de fer-la en una sola nit(...). Qui volia tenir un fameliar havia d’anar davall el pont vell de Santa Eulària i a punt de mitjanit de Sant Joan naixia una floreta, la qual s’havia de collir i introduir dins l’ampolla negra. Hom creu i diu que el fameliar és molt nerviós i molt feiner i que seguit crida “sóm es fameliar, vull feina o menjar!” Aleshores se li ha de donar una de les dues coses per assaciar-lo; l’aliment més apreciat és el pa i formatge, que se li ha de deixar a la porta de l’aljub o de la cisterna, o a un forat de paret. Conten que quan es posa a treballar no hi ha qui li mani prou feia i que només se’l va poder cansar un dia que un home el va enviar a eixugar un safareig amb un cistelló, o un altre que una dona li va manar que rentàs un borrelló de llana negra fins tornar-la blanca, és a dir, amb treballs impossibles. Per tornar-lo a introduir dins l’ampolla negra hom agafava una branqueta d’olivera beneïda i amb una oració molt rara que ja ningú no recorda se’l feia passar dins. És interessant dir que al llarg de la història de les Pitiüses el Sant Ofici de la Inquisició va actuar contra algunes persones que guardaven fameliars a casa seua i aquest és el cas de Bartomeu Fluixà, de Sant Llorenç, el s XVIII.” 1
1Consell d'Eivissa i Formentera. Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera (en línia), <www.eeif.es>, dia de consulta: 28/10/2011.
A més, hi ha una sèrie de festes a destacar: per una banda, la Festa Major al poble de Sant Joan de Labritja, amb una nit de rock i una gran festa Flower Power, que constitueix una de les festes més conegudes de l'estiu i a la que assisteix més gent; i la Nit de Sant Joan que organitza cada any l'Institut d'Estudis Eivissencs a un poble diferent, on la Colla de Dimonis “Es Mals Esperits” organitza un correfoc seguit de l'encesa del típic fogueró.
- Valls: tot i no tocar amb el Mar Mediterrani, s'ha decidit incloure la Festa Major d'aquesta població perquè constitueix un gran replec de éssers fantàstics i elements de la cultura catalana molt important. D'aquesta manera, durant les dos dies de Sant Joan trobem: gegants (Gegant petita, Gegant del Calçot, Gegant de la Quaresma), Caps grossos, un Drac, un altre Drac Petit, l'Ós, la Mulassa, la Mulassa petita i l'Àliga de la Ciutat. A més, s'hi fan un conjunt de balls tradicionals i que tenen a veure (alguns) amb éssers mitològics, com serien les dimonis. En concret, els balls que es fan són: el ball de la Moixiganga, el ball de bastons, el ball de Gitanes, el ball de la Primera i el ball dels Diables. Per altra banda, durant les festes es poden veure exhibicions de les diferents colles castelleres del poble.
